Atención: Tu navegador no soporta algunas funcionalidades necesarias. Te recomendamos que utilizes Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Economista Insolvent

ajunto lletres i en faig contes

El repte del conte número 700

JOC DE PARAULES 

L’escriptor que cada dia publica un conte està a punt d’arribar a una xifra d’aquelles que en diuen rodones. Per celebrar-ho, se li va acudir demanar ajuda als amics, coneguts i saludats de les xarxes socials. Digueu-me una paraula i miraré d’encabir-les totes en un relat. No sabia en quin camí d’esbarzers s’acabava de fotre. 
           El temps se li tira a sobre, el dia assenyalat és demà i no veu, ni de bon tros, llum al final del túnel. No sap trobar un fil conductor per cosir els mots tan diversos que ha rebut. A veure... trobada, sentiments i sensual ho pot encaixar però com hi lliga aquí, per exemple, una mamba i el seu musell? Comença una història d’un ventríloc que es diu Pau que es fa vegà i menja heura amb encenalls de bròquil però ho troba forçat. Està en un carrer sense sortida. 
           N’hi ha que, directament, han volgut posar-lo entre l’espasa i la paret: un seu cosí li ha recordat que, de petits, anaven a “recibir” els tres reis. Magnífic, gràcies. Un amic ha posat en dubte el seu arrelament al poble per no saber què coi són les “feques”. I ha descobert que motxo és sinònim de moix i no un pal de fregar mal dit.             
           Està desesperat. Pensa que farà un conte com els de sempre, potser amb una picada d’ullet que puguin copsar aquells que han col·laborat. Al capdavall, no s’hi va comprometre, només va dir que ho intentaria. Segur que els seus seguidors sabran entendre-ho i perdonar-lo. Ben mirat, es diu, potser ja el tinc, el conte.