Microrelats inspirats -més o menys- en cançons


AGOST

És l'àvia dient-te que fa massa calor per sortir a jugar. És sortir a jugar tot i la calor mentre sents l'àvia cridant-te de lluny. És mandra i migdiades, és síndria, préssecs i tomàquets. Picades de mosquit, esgarrinxades d'esbarzer. Aigua amb llimona, gelats de colors. Galledes, para-sol i sorra salada entre els dits dels peus. És festa major, cerveses en got de plàstic, primeres cigarretes furtives. Abraçades de pell morena, petons amb olor de crema solar.
               És fer-te gran en trenta-un dies de color vermell calendari.

L'AMOR FA CALOR

Prefereixo les nostres suades compartides que la solitud del meu ventilador.

FOC AL COR

Recordo quan, veure't, m'encenia per dins. La teva sola presència generava espurnes. Una mirada atiava les flames. Em tocaves i érem un incendi fora de control.
               Ara, només pensar-te, el que em provoques és cremor d'estòmac.

SE'M MOREN LES PLANTES

Fos per falta de reg, per poca o massa llum, perquè diuen que se'ls hi ha de parlar i jo no ho feia.  
               Vaig provar a tenir-ne de plàstic. Però a part que em feien una companyia artificial, se'm descolorien i se m'acabaven desfent.
               Ara em dedico a col·leccionar testos buits. Buits de vida, de contingut, d'aspiracions. Quan me'n canso, els trenco. Només els vull pel plaer de poder dir que els he tingut.